Els miratges del Xúquer

Ahir ens tornàrem a mobilitzar per defensar el nostre riu. Des de Sumacàrcer fins a Cullera, una caravana automobilística recorregué els pobles de la Ribera reivindicant un Xúquer Viu, reclamant la posada en marxa del Pla de Recuperació del riu i un cabal ecològic que evite nous desastres com els que hem viscut durant els darrers dos mesos.

Al pas de la caravana per la Plaça Major de Carcaixent, cinc o sis cotxes ens afegírem a la marxa, la meua sorpresa arribà quan, tres carrers després, s’incorporava davant mateix de mi, un cotxe de gran cilindrada conduït pel Regidor d’Agricultura, Paco Juan.

Després dels problemes patits pels nostres regants durant tot l’estiu i el lamentable estat en que es troba el riu, seria normal que el regidor d’agricultura s’afegira a la mobilització, excepte per un xicotet detall, el PP local sempre ha estat de part dels que reclamen el transvasament Xúquer-Vinalopó des de Cortes de Pallàs. Tots recordem la imatge de l’alcaldessa a Monòver, reclamant el transvasament junt a Camps. I el mateix regidor d’agricultura participà a la manifestació transvasista d’Alacant.

Evidentment es tractava d’un miratge, quan arribàrem a la redona de l’eixida del poble, trià un altre camí; el dels que volen acabar amb el nostre riu.

Qüestió d’olfacte

Des de fa un temps els veïns dels Quatre Camins estan patint les molestes olors que els provoca una empresa que s’ha instal•lat al barri.

Aquesta empresa es dedica a fabricar productes amb fibra de vidre, per a la qual cosa utilitza dissolvents, catalitzadors i altres productes químics molt volàtils, l’olor dels quals, certament insuportable, perjudica la qualitat de vida (per no dir directament la salut) del veïnat. A certes hores pels carrers no es pot caminar sense que l’olor se’t pose al cervell i de res val tancar-se amb pany i clau a dins de casa.

Quan els veïns afectats es fartaren de que l’ajuntament no els fera ni cas en les seues queixes, acudiren als regidors de l’oposició, buscaren l’assessorament d’una advocada i finalment ho denunciaren a la premsa (24 d’octubre). A partir d’aquell moment, sembla que des de l’equip de govern començaren a fer-los un poc de cas, i ara és la pròpia alcaldessa la que es reuneix amb els representants dels veïns i visita l’empresa, on finalment ha pogut comprovar que allò que ens havien negat repetidament és cert. Fins i tot la diva ha notat la pudor.

A partir d’ací, bones paraules, promeses que ho resoldran prompte i com no, el xantatge emocional. Ara va i resulta que els que es queixen estan posant en perill el futur dels treballadors de l’empresa, alguns d’ells del propi barri. Res de nou, venint de qui ve.

A hores d’ara, la situació no ha canviat massa, la pudor persisteix, els veïns cabrejats cada vegada en són més, i l’ajuntament continua permetent una activitat industrial que encara té pendent de concessió el permís d’obres, perquè del d’activitats ni rastre.

I per acabar-ho d’adobar, hui ens han dit a la comissió d’urbanisme, que la situació és la millor possible i que si així anàrem, haurien de tancar el vint per cent de les empreses de Carcaixent. Sí senyor, reconeixen l’existència d’una normativa que passen olímpicament de fer complir. Serà perquè els podria tocar de prop?

De nou el xantatge del PP amb els llocs de treball. Qualsevol amb un mínim de decència i sentit comú, s’ho plantejaria a la inversa, primer faria les obres, adequaria les instal•lacions a l’activitat, s’asseguraria que es compleix la normativa i aleshores començaria a treballar, donant faena a moltes famílies, obtenint els corresponents beneficis i fent gran el nostre poble. En fi, està clar que demanar decència i sentit comú al PP és demanar massa...

Presentació del candidat del Bloc a l'alcaldia

De nou a la xarxa

Després del cap de setmana llarg i esgotador per fi he trobat un moment per actualitzar aquest espai que tenia oblidat. Sé que alguns de vosaltres em visitàveu de tant en tant per vore si havia actualitzat. Us demane disculpes sinceres, i procuraré que no torne a ocórrer.

Afortunadament, han sorgit altres blocs locals. Si encara no les conegueu us recomane que feu una visiteta, tant a la Gent de Carcaixent com a les taronges més dolces de la xarxa.

Aquesta absència tan prolongada ha fet que s’hagen escapat molts temes “opinables”. Perquè aquest govern local que ens toca patir a tots els carcaixentins continua amb la seua borratxera de poder, i en els últims mesos han aprovat una nova urbanització, han regalat l’aigua potable, han donat uns solars a Bancaja a canvi d’un edifici per a la Universidad Católica, han inaugurat la seua obra faraònica particular, no crec que hi haja metre quadrat més car de plaça que la d’Espanya, ni vigilància tampoc. En fi, aquestos i altres temes que, els que seguiu un poc l’actualitat local, ja conegueu.

Però tornant al principi, aquest ha sigut un cap de setmana molt intens. Hem barrejat la gran festa del Ral·li Humorístic, amb els actes de la nostra Diada Nacional. I sincerament he acabat prou content i satisfet.
Al Ral·li més de 800 joves participant sanament de la nostra festa més autèntica.
I dilluns, el Nou d’Octubre més participatiu a Carcaixent. Després dels incidents previs, el nostre Correllengua Literari va transcórrer amb normalitat, i ens aplegàrem un bon grapat de persones nacionalistes per fer el nostre homenatge a Jaume I. Ni al Cid ni als 800 anys de reconquesta (sic).
Enhorabona a tots els que heu col·laborat en l’organització, i gràcies als que féreu l’esforç de matinar per acompanyar-nos en aquest acte.

Analfabetisme tecnològic

Arran d’una intervenció al fòrum de Terra http://www.terracarcaixent.org/, he recordat una idea que feia temps que em voltava pel cap. Un usuari d’internet vol posar-se en contacte amb l’ajuntament mitjançant correu electrònic i no sap com fer-ho. Jo tampoc, encara que semble increïble.

A estes altures del segle XXI, en plena era de les noves tecnologies, la societat de la informació i totes estes coses de la tècnica que ens fan la vida més fàcil; menys quan se’t peta l’ordinador i t’enrecordes de tota la parentela del Bill Gates, Carcaixent continua sense disposar d’una pàgina web oficial: i jo continue posant-me malalt cada vegada que ho pense. I això que li he pegat moltes voltes al tema i ja no deuria d’afectar-me tant, però no puc evitar el calentó del moment.

La meua indignació creix quan faig un poc de turisme virtual, i descobrisc que alguns pobles menuts del nostre voltant disposen d’espais a la xarxa del tot envejables.
Els ciutadans poden consultar actes oficials, ordenances municipals, els horaris públics, la cartellera cultural i un munt de coses més.

A més, la xarxa és un aparador genial, i barat, per mostrar les virtuts locals i atraure visitants. Però clar, ací som més llestos que ningú i sense gastar-nos un clau pretenem ser referent turístic mundial. Com els nostres col·legues de la capital ens han declarat d’interès turístic, ja ho tenim tot fet. Ni tan sols han complit el conveni que signaren per muntar una tourist-info a Carcaixent, i no serà que no hem preguntat insistentment per saber com estava el tema.

Són molts els espais virtuals relacionats amb Carcaixent, moltes associacions i entitats cíviques tenen el seu lloc a la xarxa. Una vegada més, la societat civil va per davant del govern.

Que prenguen nota.

Salutacions companys

Benvingut al meu bloc personal. Per als que no em conegueu, us faré una breu presentació:
Sóc valencià, de Carcaixent concretament. En este poble de La Ribera vaig néixer fa vint-i-set anys i ací he viscut quasi tota la meua vida.
Em preocupa el futur del meu poble, i del País Valencià; per què? Perquè són els meus i perquè sobre nosaltres volen els voltors amenaçants, els destructors del nostre territori, de la nostra cultura, de la nostra terra.
Per tot açò, ja fa uns anys em vaig afiliar al Bloc Nacionalista Valencià, vaig ser membre de la llista municipal a les eleccions de 2003, i des d’abril de 2005 sóc regidor a l’ajuntament de Carcaixent.

Espere la teua aportació, els teus suggeriments, per poder millorar este modest espai virtual.

Salut i força, companys.